Així mor la democràcia...
Entre aplaudiments eixordadors.
Fa gairebé 4 anys (gener 2021) que vaig escriure això:
Pronòstic. L’any 1981 un sonat amb tricorni va intentar un cop d’estat a Espanya. L’any 2021, en només una setmana ja hem vist un sonat amb dues banyes (el “shaman de QAnon” o també dit “llop de Yellowstone”) participar en un intent de cop d’estat als EUA, fent-se fotos a l’estrada del senat. Seguint la lògica exponencial dels nostres dies, no ens caldran quaranta anys més pel següent cop; esperem-ne 10 o 20 i potser veurem un cop d’estat perpetrat per un unicorn (tecnològic) 1. Només que potser el farà a poc a poc i no en una performance d’uns minuts de glòria, de forma “que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”.
Ho feia en el context d’un article sobre l’intent de cop d’estat presa del Capitoli dels seguidors de Donald Trump a les eleccions nordamericanes del 2020.
Em vaig equivocar de 6 anys. No calia esperar-ne 10, només esperar al següent cicle electoral. L’unicorn: Twitter, reconvertit en X. Qui el portava, l’extremista al càrrec, Elon Musk; com és nascut a Sudàfrica no pot ser president dels EUA ell mateix, que és el que realment voldria.
I fet poc a poc: de pensar la gran majoria dels mitjans, comentaristes, etc., que estava destrossant Twitter i ja no valdria res, a veure ara en retrospectiva que realment l’estava convertint en la seva arma electoral. Val a dir que amb un èxit notable. X ha sigut per Musk i Trump el que la Volksempfänger (la ràdio del poble) va ser per Goebbels i el tercer Reich.
No va ser del tot premeditat, ja que va ser la SEC qui va obligar a Musk a adquirir Twitter després de fer repetidament el bocamoll a la mateixa xarxa social. Però un cop feta la compra, ha treballat sense descans per convertir-lo en el seu altaveu personal per a la campanya de Donald Trump. Hi ha qui defensa que el que ha fet és promoure la llibertat d’expressió. Ras i curt: NO.
La llibertat d’expressió té límits morals i legals. Des del punt de vista moral, la llibertat d’expressió no pot anar en detriment dels drets fonamentals d’altres col·lectius. La intolerància no és llibertat d’expressió.
Des del punt de vista legal, els límits els marca el Codi Penal de cada país i cada estat. Twitter, d’ençà que és X, ha promogut activament per mitjà de la modificació dels algoritmes de recomanació tot tipus de fake news que promouen la desinformació política, social i científica; que atempten contra la salut pública; que promouen la difamació; i, en definitiva, ha afavorit el creixement de les xarxes de bots que es venen al millor postor controlant milers de comptes, fins i tot amb el segell de “verificat” de X. Això no és llibertat d’expressió.
Per a la resta de consideracions, revisiteu l’article que cito al principi. Malauradament, les consideracions que feia fa 4 anys tornen a ser vàlides ara. Podríem dir allò de “disfruten lo votado”, però el mal és que ens afecta arreu del món.
Així és com mor la llibertat… entre aplaudiments eixordadors.